Sobre les preposicions en català (I)

Diuen que una de les coses més difícils de dominar quan s’aprèn un idioma nou és l’ús de les preposicions. En català, fins hi tot els nadius tenim certs problemes. I cal dir que la llengua no ens ho posa fàcil! Hi ha preposicions que desapareixen i que canvien. Dominar-ho és tot un art… que es pot aprendre 🙂

Repassem aquí, amb una bona dosi d’exemples, allò que tècnicament es coneix com a «canvi i caiguda de preposicions».

Hi havia una vegada…

La història comença amb uns verbs que porten un complement introduït per una preposició; i aquest complement és obligatori (el verb no pot aparèixer tot sol, sense aquest complement). Aquests preposicions són «a», «amb», «de», «en».

Aquí en tenim alguns exemples:

  1. El Josep es dedica a la recollida dades per al Servei Meteorològic de Catalunya.
  2. El Marcel no es va conformar amb el resultat de l’examen i va anar a parlar amb el professor.
  3. La Júlia es va adonar de la presència del seu germà a l’habitació.
  4. Només la família creia en la seva innocència.

Que aquest complement és obligatori es veu si l’eliminem: en fer-ho la frase queda coixa, li falta algun element:

  1. *El Josep es dedica. [a què es dedica?]
  2. *El Marcel no es va conformar. [amb què no es va conformar?]
  3. *La Júlia es va adonar. [de què es va adonar?]
  4. *Només la família creia. [en què creia?]

Fixeu-vos també que quan demanem per aquest complement, la preposició és obligatòria: diem «a què es dedica el Josep», i no «*què es dedica el Josep».

Altres verbs que es comporten com els anteriors són:

  • amb la preposició «a»: accedir a, atrevir-se a, contribuir a, exposar-se a, negar-se a, obligar a
  • amb la preposició «amb»: adir-se amb, amenaçar amb, avenir-se amb, comptar amb, fer-se amb, anar en compte amb
  • amb la preposició «de»: alegrar-se de, oblidar-se de, parlar de, penedir-se de, prescindir de, queixar-se de, recordar-se de, riure’s de
  • amb la preposició «en»: consistir en, entossudir-se en, pensar en, tenir interès en

A aquest enllaç hi ha una llista força exhaustiva d’aquests verbs.

I la història segueix…

A banda dels verbs que porten aquest complement obligatori, hi ha també noms, adjectius, preposicions i adverbis que també demanen un complement introduït per preposició:

  • [nom]: el desig de parlar amb la seva estimada…
  • [adjectiu]: content de parlar amb la seva estimada…
  • [adverbi]: abans de parlar amb la seva estimada…
  • [preposició]: des de la teva arribada…

Aquí en teniu altres exemples:

  • l’afirmació del secretari…
  • la conclusió d‘haver de renunciar…
  • l’esperança de la recuperació del paratge…
  • la por de suspendre l’examen…
  • el fet de voler venir…
  • en el cas d‘haver de venir…
  • la idea de venir…
  • això d‘haver de treballar els dies de festa…

Tot i que és cert que en la majoria de casos la preposició implicada és «de», cal tenir present que alguns noms o adjectius reclamen la presència d’una altra preposició: «a», «amb», «en»:

  • la confiança en la concessió de la beca…
  • la renúncia a la representació legal…
  • la crida a la mobilització permanent…
  • la invitació al sopar de Cap d’any…
  • estar conforme amb la creació de l’associació…
  • ser contrari a la discriminació…

Canvi de preposicions

Les preposicions «amb» i «en» es canvien per «a» o «de» quan el complement és un verb en mode infinitiu.

  • El Marcel no es va conformar amb el resultat de l’examen i va anar a parlar amb el professor.
  • El Marcel no es va conformar a acceptar el resultat de l’examen…
  • Només la família creia en la seva innocència.
  • Només la família creia a obtenir un veredicte d’innocència.

Altres exemples:

  • L’examen consisteix en dues preguntes i un comentari de text.
  • L’examen consisteix a contestar dues preguntes i fer un comentari de text.
  • Penseu en la vostra família.
  • Penseu a telefonar a la vostra família.
  • El van amenaçar amb una denúncia.
  • El van amenaçar de denunciar-lo.
  • Aneu en compte amb les escales.
  • Aneu en compte a/de no caure a les escales.
  • la confiança en la concessió de la beca…
  • la confiança a ser dotat d’una beca…
  • estar conforme amb la creació de l’associació…
  • estar conforme a crear una associació…

Caiguda de preposicions

En tots els casos anteriors, les preposicions cauen, desapareixen, quan el complement és una subordinada introduïda per la conjunció «que»:

  • El Marcel no es va conformar amb el resultat de l’examen i va anar a parlar amb el professor.
  • El Marcel no es va conformar que la nota de l’examen fos tan baixa.
  • El van amenaçar amb una denúncia.
  • El van amenaçar que el denunciarien.
  • Aneu en compte amb les escales.
  • Aneu en compte que no caigueu a les escales.
  • Només la família creia en la seva innocència.
  • Només la família creia que obtindrien un veredicte d’innocència.
  • L’examen consisteix en dues preguntes i un comentari de text.
  • L’examen consisteix que contesteu dues preguntes i feu un comentari de text.
  • Penseu en la vostra família.
  • Penseu que heu de telefonar a la vostra família. 
  • des de la teva arribada…
  • des que vas arribar…

Altres exemples:

  • el desig que pugui parlar amb la seva estimada…
  • content que pugui parlar amb la seva estimada…
  • abans que parli amb la seva estimada…
  • l’afirmació que el secretari…
  • la conclusió que havia de renunciar…
  • l’esperança que el paratge es pogués recuperar…
  • la por que suspendria l’examen…
  • el fet que volgués venir…
  • en el cas que hagués de venir…
  • la idea que havia de venir…
  • això que hagués de treballar els dies de festa…
  • la confiança que li concedirien la beca…
  • la renúncia que el representés legalment…
  • la crida que la mobilització fos permanent…
  • la invitació que vingués a sopar per Cap d’any…
  • estar conforme que es creï una associació…
  • ser contrari que es discrimini ningú…

És cert que en alguns casos aquesta caiguda de la preposició fa que la frase soni molt i molt forçada, com el el cas de l’exemple El Marcel no es va conformar que la nota de l’examen fos tan baixa. Una forma d’evitar-ho és fer servir les locucions «el fet», «la possibilitat», «el dret», «la idea», cosa que permet recuperar la preposició original:

  • El Marcel no es va conformar amb el fet que la nota de l’examen fos tan baixa».
  • Era contrari a la possibilitat que es discriminés ningú
  • Estava conforme amb la idea que es creés una associació

Altres alternatives a la caiguda de preposicions són:

  • fer servir una subordinada d’infinitiu amb els verbs «fer», «deixar», «permetre», «possibilitar»:
    • Han contribuït a la recollida de fons per la caixa de solidaritat.
    • Han contribuït que es recollissin fons per la caixa de solidaritat.
    • Han contribuït a fer que es recollissin fons per la caixa de solidaritat.
  • fer servir una subordinada d’infinitiu
    • Tenim el dret a l’autodeterminació.
    • Tenim el dret que ens autodeterminem.
    • Tenim el dret a autodeterminar-nos.
  • fer servir un nom enlloc d’una subordinada amb «que»:
    • ser refractari que les nacions es reconeguin…
    • ser refractari al reconeixement de les nacions…

Caiguda de preposicions a locucions

Les preposicions «a» i «de» cauen també quan formen part de preposicions compostes i de locucions preposicionals que van seguides de la conjunció «que»

  • Abans de sopar hem de revisar la caldera.
  • Abans que sopem hem de revisar al caldera.
  • M’ho va dir després de sopar.
  • M’ho va dir després que haguéssim sopat.
  • Va insistit fins a obtenir una resposta afirmativa.
  • Va insistir fins que va obtenir una resposta afirmativa.
  • Des de la seva arribada tot va canviar.
  • Des que va arribar tot va canviar.

El cas de la preposició «per (a)»

Hi ha noms o verbs que demanen la presència de la preposició «per (a)»:

  • la preocupació per la bona marxa del negoci…
  • l’estratègia per a la consolidació del negoci…

En aquests dos casos, si darrere la preposició hi ha d’anar la conjunció «que» el conjunt es transforma en «perquè» (junt i amb accent):

  • la preocupació perquè negoci marxi bé…
  • l’estratègia perquè el negoci es consolidi…

Registres informals de la llengua

La Gramàtica de la llengua catalana editada per l’Institut d’Estudis Catalans, que és l’obra en què m’he documentat per la casuística anterior, indica que, en registres informals, és acceptable no canviar la preposició davant d’un infinitiu i no fer-la caure davant la conjunció «que».

Enllaços d’interès

GenCat: itineraris d’aprenentatge (enllaç)

Entrada a l’és_a_dir sobre la caiguda de preposicions (enllaç)

Entrada del Servei lingüístic de la UOC sobre les preposicions (enllaç)

Entrada del Llibre d’estil de la UB sobre les preposicions (enllaç)

Més informació a la GIEC (26.4.1).

Anuncis

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lingüística i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.