Aquesta entrada és la segona d’una sèrie sobre barbarismes. L’entrada anterior és aquí.
Com a recordatori, copio íntegrament el primer paràgraf de l’entrada anterior:
La majoria de barbarismes que trobem en català venen del castellà; de fet, tendim a interpretar “barbarisme” com a sinònim de “castellanisme” i no… segons el Diccionari de l’IEC un barbarisme és una ‘forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia’. No obstant això, els que aquí comentaré sí que són barbarismes d’influència castellana.
NOTA: faig precedir d’un asterisc els barbarismes.
I ara sí, nova tanda de barbarismes. Som-hi!
Potser un preguntareu a què treu cap o a què ve a tomb (però segur que no us demanareu a què *ve a conte) aquesta nova entrada. Al cap i a la fi (que no *al fi i al cap), o al capdavall o encara ben mirat, potser n’estem una mica farts de tanta correcció lingüística… i ara com ara o ara per ara (no digueu pas *avui per avui), els que ens dediquem a la cosa de la correcció passem per pesadets de mena. Però el cert és que aquestes bestioles que anomenem “barbarismes” viuen entre nosaltres i s’hi troben tan bé… que no sembla pas que hagin de marxar, per desgràcia!
*A tots els llocs, vull dir, a tot arreu n’hi ha, i molts ja formen part de la nostra quotidianitat. Per exemple, *amb la que està caient *a mida que passen els dies i *a aquestes altures del procés… Pareu màquines! Fem-ho bé: en aquests moments (o tal com bufa el vent, o en l’època en què vivim), a mesura que passen els dies i tant avançat com està el procés… No us sona molt millor?
Posem que teniu una feina que us esgota mentalment i us ve de gust jugar *al tennis, *al futbol o encara *a la petanca, per deixondir-vos una estona. Heu de saber que el millor que podeu fer és jugar a tennis, a futbol o a petanca; però, en canvi, sí que podeu jugar a la botifarra, o al set i mig o a la brisca… (el català ja les té aquests coses…).
I abans d’anar a dormir, aquelles nits d’hivern tan fredes, farem bé de no prendre xocolata *a la tassa (es posa malament!); però, en canvi, sí que us farà bé una xocolata desfeta, en una tassa o un got, però desfeta.
Ara imagineu que a la vostra canalla els ha *agafat la perra (però mira que n’arriba a sonar, de malament, això eh!) d’anar a veure castells a plaça i volen que us els poseu a *les espatlles per veure’ls bé. Doncs bé, ni ells han agafat res, en tot cas tenen la dèria dels castells, ni les vostres espatlles han de patir; això sí: els carregareu a coll o a collibè. *A la poca estona ja estareu cansats; en canvi, però, ells al cap d‘una estona seguiran igual: s’ho passen tan bé! Vosaltres frisareu perquè els castells s’acabin *al més aviat possible, però en realitat els castells segurament s’acabaran com més aviat millor. I un cop finalitzi la jornada, no els deixareu pas *al terra, la canalla, sinó a terra, abans de tornar cap a casa a fer un bon dinar de festa major!
Fa un any i escaig va posar-se de moda, desgraciadament, un “a por ellos”… que evidentment, no traduirem per *a per ells… Aquí tenim un problema, i dels grossos (en tots els sentits de la paraula ‘problema’ i per a tots els contextos), perquè en català això d’anar *a per algú no ho fem… ens hi podem llençar al damunt, podem tirar-nos-hi a sobre fins i tot, però vaja, que no som de ca l’efusiu a casa nostra 🙂
Sou a casa, tranquils, assegut (o asseguda) al sofà; sentiu un estrèpit i immediatament (no se us acudís de fer-ho *al moment) us aixequeu i guaiteu per la finestra: unes motos baixen *a tomba oberta… ecs!! vull dir a tota llet, a tota pastilla, a cent per hora (per a d’altres a tota hòstia, o a tota merda o llampades).
Anem a fer unes copes: aquí tenim un altre problema… *a no ser que… perdó, si no és que volem dir que ens desplacem a un lloc, que hi caminem o hi anem en cotxe, o moto… aquesta frase és incorrecta; el verb “anar” s’interpreta, en català, literalment, és a dir, indica moviment, desplaçament. Som a casa, i, havent sopat amb els amics els proposem de sortir a prendre un copa: aquí sí que podem dir, sense por de cometre un barbarisme anem a fer unes copes (al local de moda del barri, posem per cas). Si el que volem fer és indicar una acció que durem a terme d’aquí a poc, en un futur immediat hem de dir, per exemple, fem unes copes? Igualment, si sou al mig d’una reunió i heu d’introduir el proper tema de l’ordre del dia, no podeu pas dir “*anem a parlar del punt número 3 de l’ordre del dia” (si no és que per parlar d’aquest punt us desplaceu a una altra sala de reunions); heu de dir “ara parlarem de…”, “passem al punt número…”. Sí que és correcte, en canvi, fer servir la construcció “anar a + infinitiu”, en pretèrit imperfet (i només en aquest temps), per indicar que ‘estàvem a punt de’: anava a sortir de casa quan va començar a ploure a bots i barrals; us he de confessar que a mi aquesta construcció no m’agrada gens, i diria que no l’he feta servir mai… però no és el meu gust qui fa la norma 🙂 Jo diria, més aviat, una cosa com Just quan sortia de casa/Sortia de casa i va començar a ploure…
*A diari veiem (i sobretot sentim) gent que es queda *tan a gust fent servir expressions com aquestes; nosaltres sabem però que això passa cada dia i que les persones es queden (ben) descansades.
L’última expressió que comento aquí és “a nivell de“; no sé ben bé d’on l’hem treta, perquè en castellà tampoc és gens recomanable… En el seu lloc cal fer servir pel que fa a, en referència a, per, en l’àmbit de… com en els casos següents:
- Cal veure les repercussions d’aquesta decisió *a nivell de/en l’àmbit de tot el territori.
- *A nivell de/Pel que fa a la comarca, la reducció de residus orgànics no separats es quantifica en…
La llengua viva 