Una de barbarismes…

Aquest post, i d’altres que vindran, es proposa recollir alguns barbarismes, diguem-ne habituals, del català.

La majoria de barbarismes que trobem en català venen del castellà; de fet, tendim a interpretar “barbarisme” com a sinònim de “castellanisme” i no… segons el Diccionari de l’IEC un barbarisme és una ‘forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia’. No obstant això, els que aquí comentaré sí que són barbarismes d’influència castellana.

NOTA: faig precedir d’un asterisc els barbarismes.

Si hem tingut un petit ensurt amb el cotxe perquè ens hi han donat un cop, direm que el tenim abonyegat, no pas *abollat.

Som molt fans de la moda i, segons com va, ens toca portar pantalons bombats, i no *abombats.

Aquell gran aficionat o afeccionat a l’òpera potser es voldrà comprar un abonament, i no un *abono, per anar al Liceu a gaudir de tota la temporada!

Les catedrals, sobretot les gòtiques, tenen una estructura amb voltes, que no una estructura *abovedada.

595px-Catderal_de_Reims_voltes

Nau amb voltes. Catedral de Reims

Quan algú ens ha fet enfadar, molt, podem decidir esbroncar-lo, però mai de la vida l’hauríem d’*abroncar. Com que no cal arribar a l’enfrontament físic, ens guardarem prou d’*abufetejar-lo, aquest algú; en tot cas en un rampell podríem bufetejar-lo o donar-li una bufetada. També podria molt ben ser que aquest algú fos un aprofitat, però mai podria ser un *abuson.

Hi ha moments a la vida en què ens podem sentir superats per les circumstàncies; ens sentim aclaparats o afeixugats, però mai no ens sentirem *abrumats.

Quan una situació no ens agrada hi hem de posar fi, però no hem d’*acabar amb ella. Només acaben amb un final feliç les pel·lícules americanes.

Imaginem-nos que algú (un algú diferent del de dalt, perquè si no ja seria molt mala persona) malparla de nosaltres: el podem fer callar, li podem tapar la boca o bé el podem emmudir (figuradament parlant), però mai el podrem *acallar.

Quan caminem per la vorera o per la voravia (mai hem de caminar per l’*acera ni per la *cera) hem de ser amables i n’hem de baixar si és estreta i ve una persona gran. Siguem educats!

Hem mirat d’entendre la factura de la llum; però, noi, no hi ha manera. I si truquem a la companyia i els demanem un aclariment? (Si el que volem és una *aclaració no cal que hi truquem, una *aclaració no és res…) Altres coses que no podem *aclarar són: els colors, que en tot cas, també podem aclarir; els cabells, que desenredarem o la roba que esbandirem; per la seva banda, el dia clareja i jo no m’hi entenc amb tot això… quin embolic!

A les guerres un bàndol intenta acorralar l’enemic, que no *acossar. Igual que no hem d’*acossar a preguntes algú ni *acribillar-lo, en tot cas, el podem assetjar o també acorralar.

La notificació que hem rebut un paquet o un document no és pas un *acús de rebut; en tot cas, és un avís de recepció o un justificant de recepció.

Hi ha serveis que hem de pagar per endavant, per avançat o a la bestreta, però mai els pagarem *per adelantat.

Si anem curts d’armilla podem demanar un avançament del sou; ni se’ns acudeixi de demanar un *adelanto.

Una d’històrica: al París del 68 no llençaven *adoquins contra la policia, llençaven llambordes. I, és clar, després, els carrers, els van haver d’empedrar de nou (no d’*adoquinar).

Heu començat una relació amb una persona que us fa patxoca… i la voleu afermar, consolidar o fiançar, la relació; molt bé! Però ni se us acudís de voler-la *afiançar.

Aquests últims anys molts joves han marxat de la ciutat per establir-se a les zones rurals del país; hi han anat a viure, però no s’hi han *afincat. Diuen que allà no s’atabalen tant; el que no podrien fer, de cap manera, és *agobiar-se. Diuen, també, que l’esgotament o el cansament físic se suporta millor que el mental; hi ha *agotaments que no són bons 🙂 Poden acabar cruixits o baldats, però mai no tindran *agulletes.

 

Fins aquí la primera dosi… Teniu altres equivalents per als barbarismes esmentats? Ja sabeu que els podeu deixar als comentaris, i que els afegiré! Gràcies!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Barbarismes, Lingüística i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.