Gallofegeu gaire, vosaltres?

Jo sóc d’aquelles persones que davant d’una consulta al diccionari, ja sigui en paper o en línia, no es pot estar de “tafanejar” altres entrades. Si faig servir els diccionaris en paper (sí, encara ho faig; de fet, ho faig sempre que puc… fetitxisme???) faig un cop d’ull a altres entrades, la primera o l’última de la pàgina; les entrades veïnes de la paraula que he anat a buscar… I si és en línia, tinc la mania de fer doble clic sobre altres paraules de les definicions, per veure on em porten… En aquest sentit, no “gallofejo” jo… gens ni mica! On vull anar a parar amb tot això? Quina relació hi ha entre això i el títol d’aquesta entrada? Paciència… haureu de seguir llegint.

Hi ha una paraula catalana, “gandul” que jo amb prou feines faig servir… De tota la (meva) vida que n’he dit i n’he sentit dir “dropo”. Preparant unes classes de català, necessitava sinònims de “gandul”, la paraula que surt al llibre, i vet aquí que n’he trobat uns quants, entre els quals, també el meu “dropo”.

El diccionari de l’Institut organitza els adjectius d’aquest camp al voltant de tres paraules: “peresós”, “gandul” i “dropo”, perquè tots els altres sinònims remeten a aquests tres adjectius:

  1. peresós: ‘Que té, que mostra, peresa’; el mot peresa ve del llatí pĭgrĭtĭa, amb el mateix significat; el substantiu llatí és un derivat de piger, -gra, -grum que vol dir ‘peresós’. Els adjectius que el diccionari defineix amb “peresós” són aquests:
    1. accidiós, mot derivat del substantiu accídia que ve del llatí tardà accidia, alteració de acedia ‘despreocupació’, que prové del grec akedía que significa ‘indiferència’;
    2. mandrós, adjectiu derivat del nom mandra, que prové de l’italià mandra ‘ramat; dropo’, i aquest, del grec mándra que volia dir ‘jaç del bestiar; establa’;
    3. pigre, arribat directament del llatí piger, -gra, -grum, que ja tenia aquest significat (i aquí tanquem un cercle virtuós, lingüísticament parlant, perquè piger és a l’origen de peresós;
  2. gandul: ‘Que es lliura a la peresa, que no vol treballar’; aquest adjectiu ha arribat al català, passant pel castellà, des de l’àrab, ġandûr que significa ‘jove de classe modesta, fatxenda, que cerca d’agradar a les dones, viu sense treballar i agafa fàcilment les armes’. I segons el DLC és també ‘gandul’ un
    1. esquenadret: paraula força transparent pel que fa al seu origen i sobre la qual tornem a parlar més avall…
    2. gallof: [he de reconèixer que mai de la vida l’havia ni vista ni sentida, aquesta paraula; m’ha fet molta gràcia, perquè fins i tot la trobo onomatopeica…] El seu origen és curiós: ve del castellà gallofo que vol dir ‘pòtol’; el mot castellà deriva de gallofa que significa ‘menjar d’almoina’, i que, al seu torn, té probablement origen en el llatí galli offa o ‘mos del francès’, en al·lusió al ranxo servit als pelegrins de Compostel·la. No està gens malament… De gallof tenim el verb gallofejar, el substantiu galloferia i l’adjectiu gallòfol;
    3. gallòfol: fill morfològic de gallof, com acabem de veure:
  3. dropo: ‘Que defuig el treball’. L’etimologia ens porta a una malaltia… Ve del llatí hydropĭcus, i aquest, del grec hydrōpikós que vol dir ‘hidròpic’ i que deriva de hýdrōps ‘hidropesia’, un compost de hýdōr ‘aigua’ i ṓps ‘aspecte’ a causa de la feixuguesa de moviments dels malalts hidròpics (la hidropesia és el nom científic per a la “retenció de líquids”). Quins equivalents tenim per a dropo?
    1. poltró:  que ens ha arribat a través de l’italià poltrone, on ja té aquest significat i que prové de poltro que vol dir ‘poltre’ i figuradament ‘llit’, perquè, com un ‘poltre’, aguanta una càrrega [i sí, la forma femenina de l’adjectiu, poltrona, quan funciona com a substantiu, és el que us penseu que és: aquella ‘cadira de braços especialment confortable’; tot lliga: quin bon lloc per gallofejar, una poltrona!!!];
    2. vagarro: l’origen d’aquest mot no sembla gaire clar; pot ser un paral·lel de abegot ‘abellot’ i la variant bagot (-ot i -arro, són sufixos pejoratius, tots dos), amb v- per influx de vagar (‘errar a la ventura’), verb adient al mascle de l’abella.

Hi ha encara tres adjectius que estan definits de forma lleugerament diferent, però que estan relacionats amb la feina, de fet, amb les poques ganes de fer-ne, de feina:

  1. malfeiner: (2a accepció) ‘Que fuig de feina, que és gandul’;
  2. vague: (4a accepció) ‘Donat a la vagància’;
  3. endillunsat. ‘Peresós de reprendre la feina després d’un dia de festa’; amb una base preciosa, pel meu gust, de dilluns.

Els substantius, els mots que designen directament les persones dropes, són aquests:

  1. matapà i torrapipes estan definits com a: ‘persona gandula’; segons el DCVB un matapà és un ‘Beneitot, home inútil per escassesa mental’ (algú que mata el pa per si és viu, abans de menjar-se’l? No ho sé… la donarem com a etimologia popular…); el segon substantiu, té una etimologia transparent: de torrar i pipa, perquè, clar, algú que no treballa té temps de torrar-la la pipa, de tant fer-la servir mentre gallofeja…
  2. dròpol: una ‘persona dropa’
  3. gambaire: una ‘persona que defuig el treball’; etimològicament, deriva de gamba, la forma italofrancesa de cama;

Les expressions o frases fetes per indicar que algú és de mena “mandrosa” són aquestes:

  1. fer-li mal (a algú) l’os bertran: l’os bertran és l’os sacre i també una altra forma de designar la peresa, de forma que si et fa mal aquest os, deu ser de tant fer-lo treballar (una bella antífrasi);
  2. tenir un os al ventre o a la panxa: ‘Tenir mandra’, que a veure qui és el valent que es mou, si té un os a la panxa… És impossible!
  3. haver-lo mossegat el gos d’en mandra: resulta que una de les accepcions de la paraula gos és la de ‘mandra’ i ‘home mandrós’; i la mandra es deu encomanar com la ràbia… per tant si us mossega el gos d’en mandra…
  4. tenir l’esquena dreta o ser un esquenadret: i qui pot fer res amb l’esquena dreta? si no és que no es vulgui fer res… és que el cos no acompanya 🙂
  5. tenir el llangardaix amarrat a l’esquena: i a veure si és el decidit que gosa destorbar-lo, el llangardaix…

Teniu altres formes de referir-vos als dropos? Quina o quines de les paraules i expressions feu servir? Com sempre, qualsevol comentari serà molt ben rebut (i contestat).

Fonts que he fet servir:

Anuncis

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lexicografia, Lingüística i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.