Verbs una mica animals

A l’entrada d’avui recollim verbs catalans que s’han format a partir de noms d’animals. Si no indico el contrari, les definicions les he extretes del Diccionari de la llengua catalana (DLC) de l’Institut d’Estudis Catalans, mentre que per les etimologies m’he basat en el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC). Us els presento ordenats alfabèticament, aquests verbs.

Si en trobeu a faltar cap, si us plau, deixeu-me’l als comentaris; modificaré l’entrada per incloure-l’hi. Moltes gràcies.

  • anguilejar deriva del nom del peix (“anguila”) i té dues accepcions: ‘ésser semblant a una anguila’ i ‘serpentejar’ (aquest últim està definit més avall).
  • borinotejar, significa ‘fer el borinot’, que a banda de l’insecte també designa algú que no calla mai. El GDLC proposa com a etimologia probable de “borinot” el verb borinar que significa ‘perforar’ o burinar que significa ‘cisellar’, per la tendència de l’insecte a furgar en cavitats, o de borinar que vol dir ‘fer fressa’.
  • bovejar és un verb que no surt al DLC però sí al GDLC; vol dir ‘semblar un bou’ i deriva del nom d’aquest remugant.
  • cabrejar té al DLC només una accepció: ‘la mar, formar petites onades blanques d’escuma’ que reben el nom de “cabres”; l’accepció en què la majoria deveu haver pensat només surt al GDLC: ‘emprenyar’ i sembla que hauria arribat al català a través del castellà “cabrear”.
  • cargolar o caragolar vénen de “car(a)gol” i signifiquen ‘disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica’ i també ‘retorçar (un objecte flexible)’; l’etimologia de “car(a)gol” no és del tot clara: pot tenir un origen preromà indoeuropeu, on es troben variants: kauklilia, kakkalausis (prov. cacalaus), kara(k)káuseli-, d’on caragol, a través d’un *carasgole.
  • cavallejar significa ‘anar sovint a cavall’ i ‘tenir alguna cosa de cavall’.
  • encabritar-se deriva del nom “cabrit” i es fa servir per parlar dels cavalls; té com a sinònim “alzinar-se” i vol dir ‘posar-se dret un cavall alçant les potes de davant’. El verb “alzinar-se” s’ha format a partir d’”alzina” per la idea de ‘créixer, un garric, com una alzina’.
  • encolomar ve de “colom” i vol dir  ‘endossar’, és a dir, ‘desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l’execució, la cura, etc., a un altre’.
  • eriçar vol dir ‘dreçar i posar rígid (el cabell) com les punxes d’un eriçó’ (la imatge aquí val molt!)

erisso

  • esconillar-se significa ‘fugir de por’, i ve de “conill”, potser per la velocitat com fugen.
  • esparverar que fem servir per indicar que la imminència d’un perill ens esvera.
  • esquirolejar significa ‘anar d’una banda a l’altra sense parar’, com fan els esquirols al bosc, que rarament estan quiets.
  • formiguejar el fem servir per descriure aquella sensació tant desagradable de formigó, talment com si milers de formigues es passegessin per la nostra pell. En un altre sentit, també vol dir ‘bellugar-se una gran multitud de persones o bèsties’.
  • furetejar deriva de “fura” i vol dir ‘cercar-ho, regirar-ho, tot, ficar-se pertot, per saber, per descobrir, alguna cosa’.
  • furonejar vol dir ‘furetejar’ i deriva de “furó” que és un sinònim de “fura”.
  • gallejar significa ‘fer el gall, l’important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull’; ‘alçar la veu amb amenaces’ i també ‘fer el valent’.

gall

  • gallinejar, derivat de “gallina” vol dir ‘ronsejar’, és a dir, ‘anar diferint l’execució d’alguna cosa que es fa de mala gana’.
  • papallonejar, vol dir ‘moure’s d’una banda a l’altra com una papallona’ i també ‘sentir-se inclinat, afanyar-se, etc., adés envers una cosa, adés envers una altra’.

papallona

  • ratar significa dues coses diferents, segons quin animal faci l’acció: si la fan els gats o els gossos, per exemple, vol dir ‘caçar rates o ratolins’; si ho fan les rates o els ratolins, llavors vol dir ‘rosegar’.
  • serpentejar, derivat de “serpent” vol dir ‘anar, estendre’s, segons una línia sinuosa, formant meandres’; “serpent” ve de del llatí serpens, -ntis, del participi present de serpĕre que significava ‘arrossegar-se, reptar’, i que inicialment es va aplicar al substantiu “anguis” que significava ‘serp’.

serp

  • talpejar vol dir ‘anar a les palpentes’, cosa que fem quan no hi veiem, com els talps.

Un sinònim d'”animal” és “bèstia” i en català tenim el verb derivat “bestiejar” que vol dir ‘fer bestieses’.

 

 

Anuncis

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lexicografia, Lingüística i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s