Una d’hipocorístics en vies d’extinció

Jo sempre havia sentit a dir “Com et dius?” quan es volia saber el nom d’una persona. Una vegada, però, no recordo on, vaig sentir preguntar “Com et diuen?” (de fet, si la memòria no em falla, jo vaig preguntar a una nena “com et dius?”, però ella no em va contestar; llavors la seva mare li va dir “digues-li com et diuen”, i m’ho va dir).

Com et dius-

Avui em prendré aquestes dues fórmules en sentit literal, per parlar del que tècnicament s’anomenen “hipocorístics“.

Però, anem a pams! Què és un hipocorístic? Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC:

adj. [FL] Que dóna al mot al qual s’uneix el valor d’expressió d’afecte, de simpatia o de familiaritat, s’aplica a alguns afixos.
m. [FL] Mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic. El nom Pep és un hipocorístic.

Aquí ens interessa la segona accepció, i direm que el “com et dius?” es respon amb un “Josep” i el “com et diuen?” es respon amb un “Pep”.

El mot “hipocorístic” ve del grec “hypokoristikós” que vol dir ‘acaronador, afalagador’ i també ‘diminutiu’ i és un derivat del verb “hypokorízomai” que vol dir ‘parlar com els nens’. Bàsicament, els hipocorístics els fem servir en dos àmbits: un, quan parlem amb els nens (és una cosa que jo mai he entès, per què no se’ls pot parlar ‘normal’… però com diria aquell: això ara no toca…) i quan ens anomenem els uns al altres: El Pep i el Quim ja són aquí!

Creem els hipocorístics deformant els “prenoms” (no, no m’he confós de llengua i m’he passat al francès; en català rigorós i estricte “prenom” és el ‘nom que precedeix el cognom i que és dit, més normalment, nom’; per als romans, era el nom individual que precedia el gentilici, el nom de la família) i els fem servir en situacions familiars, informals, afectuoses.

Hi ha dues formes bàsiques de crear hipocorístics en català: una és fer el diminutiu del prenom; l’altre és escurçant-lo, però no de qualsevol manera 🙂

Exemples de diminutius:

ScreenHunter_166 Aug. 24 09.52

Exemples d’escurçaments:

ScreenHunter_167 Aug. 24 09.55

No em diguis “Salva”, em dic “Vador”

Vegem quin és (o potser hem de dir quin era) el procediment habitual en català per a crear hipocorístics. La forma típica i genuïna catalana d’escurçar noms per crear hipocorístics és per afèresi, és a dir, suprimint la part inicial del prenom: (Sal)vador, (Ma)nel, (Ig)nasi, (Bar)tomeu, (Mi)quel. Els casos de la taula anterior en són una mostra més àmplia (el pas de Josep a Pep s’explica per una petita deformació). De vegades, aquesta afèresi, implica afegir una -o final al resultat (això ocorre sobretot en la variant valenciana de la llengua), i així Joaquim esdevé Ximo; Jesus, Suso, Xuso; Vicent, Sento; Benet, Neto; Miquel, Quelo; Anton, Tono; Rafel, Felo; Jacint, Cinto; Joan, Chuano o Ferran, Rano.

Admetem també la combinació d’amdós procediments: diminutiu i afèresi del diminutiu: (Jau)met, (An)tonet.

Una altra manera de fer escurçaments, tot i que és menys freqüent, és fer-los per síncope, és a dir, suprimint sons a l’interior de la paraula, com en els següents casos: Ma(gda)lena, Mari(a Isa)bel.

Tot i l’existència d’aquests procediments genuïnament catalans, en els últims anys s’està imposant una altra forma de crear hipocorístics: escurçament per apòcope (i no per afèresi), és a dir, suprimint la part final de la paraula: d’Alexandre fem Àlex; de Daniel, Dani; d’Eduard, Edu; de Teresa, Tere; de Magdalena, Magda; d’Immaculada, Imma; de Rafael, Rafa; de Patrícia, Patri i de Montserrat, Montse o Muntsa.

La taula següent recull exemples d’escurçaments per apòcope (Salva) que van guanyant terreny als escurçaments per afèresi (Vador):

ScreenHunter_167 Aug. 24 10.54

Els experts no es posen d’acord en si aquest canvi es deu a una influència del castellà o de l’anglès (o potser de totes dues llengües). Si que estan d’acord, però, en la predicció que l’afèresi està en vies d’extinció. I trobo que és una llàstima!

Us deixo unes referències sobre aquest tema:

 

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Escriptura, Lingüística i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.