Paraules catalanes amb ‘ny’ inicial

Us heu preguntat mai quantes paraules catalanes comencen pel dígraf “ny-“? En teniu cap de present? Avui les repassarem totes… bé, totes les que surten a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (si no s’indica el contrari, les definicions són les que dóna aquesta obra).

ny-inicial

  1. nyac: és una interjecció, una onomatopeia que evoca el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n’enclouen una altra;
  2. nyacar: verb transitiu sinònim d’abonyegar i d’aixafar; segons el GDLC és d’ús dialectal;
  3. nyafa: substantiu femení, sinònim de taca; segons el GDLC és d’ús dialectal;
  4. nyafegós: adjectiu derivat del nom anterior; significa ‘brut, ple de taques’; el GDLC també el dóna com a dialectal;
  5. nyam: nom d’una planta enfiladissa, i de la seva arrel tuberosa comestible;
  6. nyàmera: nom d’una herba originària d’Amèrica del Nord i del seu tubercle comestible:nyamera_2
  7. nyam-nyam: interjecció o onomatopeia de l’acció de menjar;
  8. nyandú:  nom d’un ocell no volador:nyandu_2
  9. nyanyo: per una banda designa el bony que surt com a conseqüència d’un cop; per altra banda, és també el nom d’una herba, també anomenada “balsamina”;
  10. nyap: substantiu que designa una cosa mal feta, un bunyol (en sentit figurat);
  11. nyapa: substantiu que designa una taca o un clap; el GDLC el dóna com a dialectal;
  12. nyaufar: verb transitiu que significa ‘abonyegar’ o ‘aixafar’, i que el GDLC també dóna com a dialectal;
  13. nyau-nyaunyeu-nyeu: interjecció que evoca el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita; i com a nom i adjectiu, ‘gata maula’, ‘hipòcrita’;
  14. nyèbit: substantiu que designa un noi que va perdut pels carrers o un perdulari;
  15. nyec: substantiu amb dues accepcions: en la primera designa el grinyol o el gemec d’un gos; en la segona una criatura molt petita;
  16. nyec-nyec: és una expressió que evoca les raons de dos que tot el dia estan com gat i gos; i també és sinònim de “nyic-i-nyac”;
  17. nyepa: una “nyepa” és una mentida;
  18. nyerra: substantiu sinònim de “peresa”;
  19. nyerro: substantiu que designa un membre d’un dels dos bàndols enfrontats en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del segle XVII;
  20. nyic: hi ha dos homònims: el primer és l’expressió que evoca el soroll agut, estrident, d’un gemec o grinyol o bé el substantiu que designa aquest mateix soroll; el segon homònim és el de l’adjectiu que significa ‘malsofert’, ‘irritable’;
  21. nyic-i-nyac: substantiu que designa les raons o les renyines contínues entre dues persones;
  22. nyiclis: expressió que es fa servir com a negació;
  23. nyic-nyic: és una expressió que fem servir per evocar el parlar d’algú que ens martiritza amb la seva insistència, o bé un soroll desagradable i insistent;
  24. nyicris: substantiu amb què designem una persona escarransida, escanyolida, malaltissa;
  25. nyigo-nyigo: onomatopeia i substantiu que fan referència al so d’un violí, d’un violoncel, etc., mal tocats;
  26. de nyigui-nyogui: locució adjectiva que significa ‘fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble’;
  27. nyinya: (també “llinya”), que és el cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham.
  28. nyinyola: (també “llinyola”), que té dues accepcions: segons la primera és un cordill de cànem impregnat d’un tint per a marcar una recta i que utilitzen especialment els paletes i els pintors; en la segona accepció, designa un cordill que, enrotllat en una punxa metàl·lica que es clava a terra, serveix per a indicar la direcció dels solcs i de les plantacions;
  29. nyinyolera: substantiu femení que designa l’obertura al final del cóp, a la pesca a l’arrossegall, que serveix per a buidar-lo;
  30. nyivit: (també “fredeluga”), nom d’un ocell  de la família dels caràdrids:nyivit_2
  31. nyoca: substantiu que designa les ametlles, avellanes, pinyons, etc., que es donen pel bateig d’una criatura;
  32. nyonya: o mandra somnolenta;
  33. nyora: nom d’un pebrot d’una varietat que s’empra sec com a condiment, pe`ro també de la pebrotera que el produeix:noras_2
  34. nyu: nom d’un mamífer remugant.

 

 

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lexicografia, Lingüística i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.