Paraules castellanes d’origen català

Que les llengües en contacte s’intercanvien mots és un fet del tot conegut. Només cal veure la (gran) quantitat de paraules d’origen anglès que hem incorporat al nostre vocabulari quotidià durant els últims anys!

Els catalans reconeixem també certes paraules castellanes que han vingut al nostre idioma per quedar-s’hi: abadejo, amoïnar, bodega, bufanda… ens hi encantarem en un altre post. Avui parlarem d’aquelles catalanades que no són tals: paraules, d’origen català, que estan plenament acceptades en castellà i que figuren al Diccionario de la lengua española de la RAE, que és d’on trec la informació i les definicions. Les definicions catalanes són del GDLC de l’Enciclopèdia.

wordcloud_catalanadas

  1. atiparse: verb pronominal perfectament correcte que vol dir ‘atracarse, hartarse‘;
  2. bajoca: restringit a la regió de Múrcia, vol dir ‘judía verde‘;
  3. ballener: del “balener” català, vaixell medieval de forma allargada i baix de costats, semblant a una balena, que era usat com a vaixell mercant o per a activitats de cors, en castellà s’ha fet “ballener”, amb aquest mateix significat;
  4. brollar: amb el significat restringit a l’aigua: ‘borbotear‘, mentre que en català té uns sentits més amplis: ‘sortir de terra creixent’, com el sembrat; o ‘produir-se sobtosament, sorgir’;
  5. cadireta: creat a partir del català “cadirat”, no té res a veure amb les cadires per seure… sinó amb l’homònim de significat ‘comporta, cadiral petit, rústec, de fusta o de pedra, que serveix per a aturar o desviar l’aigua d’un rec’;
  6. capicúa: a banda de les accepcions relacionades amb el números, la forma castellana en té una relaciona amb el dominó: ‘modo de ganar con una ficha que puede colocarse en cualquiera de los dos extremos‘.
  7. chafardero: costa de veure que l’origen últim és el safareig, lloc perfecte per a la xafarderia!
  8. charnego: un d’aquells tombs curioses de la vida de les paraules: el “charnego” castellà ve del “xarnego” català que, al seu torn, ve del castellà “lucharnego, nocharniego” que signifiquennocturn’; de tota manera, segons el DRAE l’ús d’aquesta paraula està restringit a Catalunya;
  9. codoñate: el codonyat o el membrillo;
  10. conrear: amb el mateix significat que en català; però no sembla pas que es faci servir gaire: al Corpus del Español del Siglo XXI no hi surt ni una sola vegada 😦 ;
  11. escarola: l’enciam de tipus escarola, però també ‘cuello alechugado que se usó antiguamente’, i, segons Internet, no tant antiguamente, que encara existeix…

    cuello_alechugado

    Camisa con escarola

  12. escalivada: ‘ensalada compuesta de pimientos, berenjenas y otras hortalizas asadas‘;
  13. escomesa: està en desús, segons el DRAE i, efectivament, no n’hi ha ni rastre al Corpus del Español del Siglo XXI; fa més pinta de medieval que altra cosa;
  14. fona: el significat d’aquest mot caigut en desús no té res a veure amb el mot català, sinó que equival a “cuchillo” amb el significat de ‘añadidura o remiendo, ordinariamente triangular, que se suele echar en los vestidos para darles más vuelo que el que permite lo ancho de la tela, o para otros fines‘;
  15. fuet: embotit típic de Catalunya, diuen;
  16. gresca: en català ve de “greesca” un ‘joc afectat per esvalots i baralles’ derivat de “graecĭsca” que significava, en llatí, ‘propi dels grecs’…
  17. gros: en castellà és només una ‘moneda’; en català l’accepció numismàtica és l’última de sis;
  18. lonja: en castellà hi ha dos homònims: un té origen francès i l’altre català, el que fa referència a l’edifici de comerç;
  19. macarra: del “macarró” català en ve el “macarra” castellà: cap relació amb la pasta, però sí amb ‘el qui viu a costa d’una dona prostituïda, arlot.’, tot i que en castellà se li han afegit altres significats: ‘dicho de una persona: agresiva, achulada‘ i ‘vulgar, de mal gusto‘;
  20. margallón: cert que és més conegut com a “palmito”, el de menjar, però també es pot fer servir “margallón“;
  21. masía: ‘casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupaba el antiguo reino de Aragón‘;
  22. masovero: pròpia de Catalunya i de Terol; ara bé, segons del DRAE mentre que a Catalunya és algú que viu i treballa (‘labrador que, viviendo en masía ajena, cultiva las tierras anejas a cambio de una retribución o de una parte de los frutos‘) i a Terol només viu (‘persona que vive en una masada o masía‘);
  23. novecentismo: com que el moviment es va desenvolupar fonamentalment a Catalunya, el nom va passar al castellà;
  24. oriol: la definició remet a “oropéndola“, nom d’una au; però en català també és un reig (la foto és de wikipedia commons);

    oriol

    Oriol

  25. panoli: en català té dues accepcions, una de gastronòmica i l’altra de figurada: ‘beneit, curt d’enteniment, ignorant’; en castellà, només la figurada;
  26. pelaire: del català “paraire” amb canvi de “r” pel “l”;
  27. peseta (aquesta no podia faltar): tot i que segons l’última edició del DRAE de catalana res, perquè, segons l’etimologia que s’hi dóna, ve directament de “peso”, ‘moneda’…;
  28. piular: l’accepció catalana de ‘parlar’ s’ha substituït en castellà, per la de ‘suspirar o clamar por algo‘;
  29. quijote: l’homònim que fa referència a la peça de l’armadura i a la cavalleria deriva del català “cuixot”;
  30. somatén: totes les accepcions están relacionades amb Catalunya i la milícia excepte la de ‘bulla, alarma, alboroto‘;
  31. trabucaire: que a banda de ser un ‘antiguo faccioso catalán armado de trabuco‘ també vol dir ‘valentón, osado‘.

Què us a semblat l’estol? No són les úniques, ni molt menys… En coneixeu d’altres?

 

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lexicografia, Lingüística i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.