Diccionaris (I): definició i tipologia

Gosaria assegurar que a totes les llars n’hi ha almenys un, de diccionari. A l’escola ja ens recomanen que en tinguem un de la nostra llengua materna; quan comencem a estudiar un idioma estranger ens en comprem un de bilingüe; els que ja tenim una edat i vam fer el batxillerat, a 2on de BUP vam fer llatí: qui no recorda el VOX de color marró, llatí-castellà?

Enceto, amb aquest article, un sèrie d’entrades sobre els diccionaris. En aquesta, repassarem la definició i la tipologia d’aquestes obres.

Comencem, doncs, pel començament: què és un diccionari? Per veure-ho, què millor que anar al mateix diccionari per veure com es defineix… A sota hi ha algunes definicions de diccionari. La majoria menciona el fet que es tracta d’un recull (recopilació, repertori, conjunt) de mots d’una llengua o un àmbit específic, presentats en un ordre determinat i dels quals es dóna certa informació. En alguns casos s’indiquen també alguns tipus de diccionaris. Vegem-ho amb calma (les imatges corresponen, totes, a les primeres accepcions de l’entrada “diccionari” de les obres mencionades):

dict_enciclop

DIEC2

Aquesta definició insisteix especialment en el tipus de diccionaris, els que recullen els mots d’una llengua o d’un àmbit especialitzat, els noms de persona o de lloc, recull de frases fetes… El exemples que posa, en cursiva a l’entrada, són, de fet, tipus de diccionaris: d’història, de sigles, bilingüe. Sobre el contingut (què es diu de cada mot) no dóna gaires especificacions, tot just un acompanyat d’una explicació.

dict_dcvb

DCVB

Aquesta definició s’entreté més en el què, en quina informació ens dóna el diccionari sobre les paraules que conté: significat, traducció o particularitats.

dict_rae

RAE

El diccionari de RAE incorpora el suport del diccionari (en forma de libro o en soporte electrónico) y resumeix la informació que es dóna de cada mot.

dict_websters

MERRIAM-WEBSTER

Una definició similar a la que dóna la RAE però amb més detalls sobre el contingut: informació sobre la forma de la paraula, la seva pronunciació, les funcions, l’etimologia, el significat i els usos idiomàtics.

dict_larousse

LAROUSSE

La novetat d’aquesta definició és la part didàctica, l’objectiu o la funció del diccionari, així com la noció d’entrada: la unitat del diccionari, cada paraula constitueix una entrada, independent de les altres.

viquipedia

VIQUIPÈDIA

En relació a les definicions anteriors, la Viquipèdia inclou la noció de lema, com a nom de l’entrada o article, a banda d’ampliar la informació que podem trobar sobre la paraula: el registre, la categoria gramatical, les relacions semàntiques (antonímia o sinonímia), els exemples d’ús, les derivacions o les il·lustracions.

No està gens malament!

Com sempre, com que la unió fa la força, podem recollir totes les idees que presenten les accepcions anteriors per refer-nos una visió més general de què és un diccionari:


Recull de lemes que representen els mots d’una llengua o d’un domini específic, organitzats d’una forma determinada, en general alfabètica, creat amb una finalitat didàctica i que informa sobre diversos aspectes, en funció de les característiques del diccionari:

  1. categoria gramatical;
  2. definició o traducció a una altra llengua, o il·lustració;
  3. pronunciació;
  4. etimologia;
  5. funcions;
  6. relacions semàntiques;
  7. usos específics;
  8. exemples d’ús.

Com anirem veient en successives entrades, la informació que contenen els diccionaris és molt més àmplia; però per començar potser ja en tenim prou. 🙂

Passem ara a la tipologia de diccionaris.

Es difícil establir una única classificació dels diccionaris, perquè, com hem vist, els objectius que tenen poden diferir. Fem un primer intent classificatori:

  • Quantes llengües cobreix el diccionari? Segons quina sigui la resposta, tindrem diccionaris monolingües (dedicats a una única llengua) o plurilingües (si recullen mots en més d’una llengua); en aquest últim cas l’exemple paradigmàtic és el dels diccionaris bilingües, que donen les equivalències o traduccions de mots i expressions entre dues llengües.
  • Quin és el suport en què basen les definicions? La majoria de diccionaris que tenim o fem servir són diccionaris textuals; però també n’hi ha d’il·lustrats (combinen text i imatge) o de visuals (amb il·lustracions ordenades temàticament on s’assenyalen les denominacions dels components dels objectes mostrats).
  • Com s’organitzen les entrades? En general, els diccionaris presenten les entrades per estricte ordre alfabètic dels lemes d’esquerra a dreta; però hi ha diccionaris inversos o de rima on l’ordre el determinen les terminacions dels mots.
  • Quina informació ens donen sobre cada lema? La majoria de diccionaris inclouen almenys la definició del lema de l’entrada (o la traducció, si són plurilingües), però n’hi ha que aporten informació més específica:
    • diccionaris etimològics: centrats a explicar l’origen de les paraules: d’on vénen i com han evolucionat fins arribar a l’ús actual;
    • diccionaris d’autoritats: obres que recullen, perfectament documentats, exemples dels lemes de l’entrada procedents de les obres dels autors més reconeguts de la llengua;
    • diccionaris històrics: recullen el lèxic d’una llengua al llarg de tota la seva història (encara que alguns elements d’aquest lèxic ja hagin desaparegut a la llengua actual);
    • diccionaris de dubtes: pretenen resoldre dificultats o dubtes de la llengua, en diversos aspectes: pronunciació, conjugació, ús, etc.;
    • diccionaris dialectals: recullen les variants dialectals d’una llengua o d’un territori;
    • diccionaris de sinònims i antònims: enlloc de donar la definició d’una paraula, donen paraules de significat equivalent (sinònims) o oposat (antònims);
    • diccionaris ideològics: presenten agrupacions de conceptes en relació a una idea determinada;
    • diccionaris de tecnicismes: inclouen només les paraules pròpies d’una disciplina;

Com ja us he avançat abans, tornarem a parlar dels diccionaris. Hi ha algun aspecte que us interessi especialment? Teniu alguna curiositat particular sobre el tema? Deixeu-ho als comentaris, i miraré d’incloure-ho a properes entrades. Per altra banda: sou usuaris habituals de diccionaris? Quins feu servir? Hi trobeu a faltar res?

Salut!

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lexicografia, Lingüística i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.