Resum maig 2016

resum_maig2016

Aquest mes de maig ha estat una mica caòtic 😦 però de feina feta n’hi ha. Les notícies no paren d’aparèixer i, de vegades, es fa difícil fer-ne un seguiment tranquil. Ara, el primer dia del mes de juny, és un bon moment per mirar trenta dies enrere, amb serenor, i fer una petita recopilació i selecció dels temes que han anat sorgint i que he anat compartint a la pàgina de Facebook, la germana petita d’aquest blog, però que és qui dóna les notícies en primícia!

El mes començava amb una referència (obligada) al refranyer popular, de la mà d’en Víctor Pàmies. 87 persones van veure el post que s’iniciava amb el refrany potser més popular: Al maig, cada dia un raig.

La següent entrada portava a una publicació de l’any 2013 on, mitjançant mapes ben acolorits, podem veure (literalment) l’etimologia d’algunes paraules a les principals llengües europees: església, ós, cervesa, poma, taronja, rosa, pinya, te, cogombre. La paraula que mostra menys variació és pinya que només té tres orígens diferents (i molt mal repartits): a la majoria de països la base ha estat el mot nanas del guaraní; mentre que a gran part de la península ibèrica es va partir del llatí pinus, que al seu torn ve del protoindoeuropeu poi- que vol dir ‘saba’ o ‘suc’; i, a gran part de les illes britàniques, pineapple i pinafal vénen del protogermànic *aplaz, que vol dir ‘poma’. La paraula que mostra més varietat és cogombre, amb 10 orígens diferents documentats: l’origen més productiu és el mot grec *angourion que vol dir ‘immadur’; el nostre cogombre, com el francès concombre o l’anglès cucumber, ve del llatí cucumerem, i el castellà pepino ve d’un diminutiu llatí de pepo que vol dir ‘meló’

Uns dies més tard vam anar, de la mà de l’ logo_esadir , a una llista de calcs de l’anglès, paraules que, de vegades, traduïm literalment per una paraula catalana semblant, però que en realitat volen dir tota una altra cosa. Cert que, com ja diuen ells mateixos, tot depèn, com sempre, del context. Vegem-ne alguns, d’aquests calcs:

  • accurate no sempre es tradueix per acuratHis estimations were always accurate s’ha de traduir per Els seus càlculs sempre eren precisos, exactes. “Acurat” en català vol dir ‘fet amb cura’, cosa que no implica necessàriament ni l’exactitud ni la precisió.
  • actual mai de la vida equival a l'”actual” català… 😦 sinó que vol dir ‘real, efectiu, verdader, concret‘; res a veure, doncs, amb el que existeix o ocorre en el moment present.
  • piece, certament, vol dir ‘peça’ però té altres accepcions que no té la paraula catalana, com ‘tros’ o ‘fragment’; així, per parlar d’un “tros/tall de pastís” en anglès direm “a piece of cake”, per exemple.

El 17 de maig vam compartir un enllaç a un recurs en línia que trobem especialment interessant: Estratigrafia dialectal. Què és l'”estratigrafia”? El concepte prové de la geologia i és l’estudi de la disposició en capes paral·leles de les roques sedimentàries. Aplicat a la lingüística, és la presentació en la dimensió de l’espai i el temps de l’evolució lèxica; és a dir, com, en la geografia (dialectal) catalana, una paraula es mostra en el temps. Per exemple, la “mongeta (seca)”. S’ha dit sempre així? A totes les variants dialectals? Doncs, no… El mot més antic i estès és “fesol”; “mongeta” no apareix fins el segle XVI, però conviu amb el “fesol” fins que a l’època moderna s’imposa a gairebé tot el Principat i a les Illes.

Destaquen també un parell d’entrades relatives a l’admissió de paraules noves al diccionari, en aquests cas, als diccionaris francesos de les cases Larousse i Robert. En el primer cas, la propera edició del Petit Larousse inclourà uns 150 mots nous, com diuen ells mateixos, mots que “reflètent les nouvelles tendances culinaires et gastronomiques mais aussi les mutations du monde des arts, les avancées des sciences et de la médecine ou encore du monde informatique, les grandes évolutions sociétales, le monde de l’économie…“.

Hem tingut una mica de tot? Destacaríeu alguna altra cosa?

 

Anuncis

Quant a La llengua viva

Montserrat Civit. Linguistics, Language teaching, Proofreading, Lexicography, Spelling, Grammar, Syntax; Catalan, Spanish, French, English.
Aquesta entrada s'ha publicat en Resum i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.