Dequeísmo

 

dequeismo

El dequeísmo es el uso indebido, y por tanto incorrecto, de la preposición «de» delante de la conjunción «que», cuando la preposición no es exigida por ningún elemento del texto.

Veamos algunos ejemplos de frases con dequeísmo:

  • *Me alegra de que hayas venido.
  • *Es posible de que lleguemos tarde.
  • *Pienso de que os estáis equivocando.
  • *He oído de que te casas.
  • *Su intención es de que a las seis hayamos acabado.
  • *Avísanos una vez de que hayas llegado.
  • *Se fijó de que llevabas una falda nueva.

¿En qué casos se produce dequeísmo y cómo reconocerlo (y evitarlo)?

Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Escriptura, Lingüística | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

«Fer» o «donar»: aquesta és la qüestió

fer_donar

  1. *Dóna’t pressa que no tenim gaire temps!
  2. *Córrer dues hores m’ha donat molta set!
  3. *Que no em dónes un petó?

Si la lectura d’aquestes tres frases us a fet una mica de feredat, per poca que sigui ja estarà bé!, potser no cal que seguiu llegint aquesta entrada (tot i que repassar conceptes mai no està de més). Ara bé, si les heu trobat correctes, ben catalanes i familiars, si us plau, seguiu llegint. Hem de capgirar la situació!

Continua llegint

Publicat dins de Escriptura, Lexicografia, Sin categoría | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Barbarismes (II)

Aquesta entrada és la segona d’una sèrie sobre barbarismes. L’entrada anterior és aquí.

Com a recordatori, copio íntegrament el primer paràgraf de l’entrada anterior:

La majoria de barbarismes que trobem en català venen del castellà; de fet, tendim a interpretar “barbarisme” com a sinònim de “castellanisme” i no… segons el Diccionari de l’IEC un barbarisme és una ‘forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia’. No obstant això, els que aquí comentaré sí que són barbarismes d’influència castellana.

NOTA: faig precedir d’un asterisc els barbarismes.

I ara sí, nova tanda de barbarismes. Som-hi!

Continua llegint

Publicat dins de Barbarismes, Lexicografia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

“Ser” i “estar”

Últimament sento frases que em fan mal a les orelles, i al cervell… algunes m’entren com dards enverinats i van directes a la neurona del verb “ser”, que, la pobra, cada vegada és més petita. Per tant, avui dedico el post als usos dels verbs ser i estar en català, i posaré especial èmfasi en els casos en què és diferent de l’ús castellà.

dubte

Sens dubte per causa de la influència del castellà en el català, hi ha un ús del verb ser que s’està perdent en favor del verb estar.  Crec que una bona cosa és, pels que ja tenim una certa edat, recordar el que va dir el president Tarradellas quan va arribar. La seva frase va ser “ja soc aquí” (i no pas “*ja estic aquí“). Amb això al cap, posem-nos a revisar el nostre sistema per a aquests dos verbs.

Continua llegint

Publicat dins de Escriptura, Lingüística | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Jo soc aquell que va matar Franco

(Primer post sobre les lectures que faig; espero que no serà l’últim.)

Malfia’t de la història. Somia-la i refés-la.

Amb aquesta frase com a punt de partida… s’entén tot. A Jo soc aquell que va matar Franco Joan-Lluís Lluís crea un univers paral·lel al nostre, en el qual Agustí Vilamat, un antiheroi, borni, que treballa de corrector, refà la història. I de quina manera!!

Continua llegint

Publicat dins de Escriptura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Una de barbarismes…

Aquest post, i d’altres que vindran, es proposa recollir alguns barbarismes, diguem-ne habituals, del català.

La majoria de barbarismes que trobem en català venen del castellà; de fet, tendim a interpretar “barbarisme” com a sinònim de “castellanisme” i no… segons el Diccionari de l’IEC un barbarisme és una ‘forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia’. No obstant això, els que aquí comentaré sí que són barbarismes d’influència castellana.

NOTA: faig precedir d’un asterisc els barbarismes.

Continua llegint

Publicat dins de Barbarismes, Lingüística | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

“Truculent”? En francès potser sí…

La paraula “truculència” i la seva família lèxica poden causar estralls a la frontera nord del país… M’explico.

Fa poc vaig llegir una crítica (artística, deixem-ho aquí) en francès. Per parlar de l’autor de l’obra en qüestió es feia servir el mot “truculent”; i em va sobtar, perquè a mi aquesta paraula no m’evoca res de bo. Com que la vaig trobar a la crònica d’un diari, i aquesta crònica era més aviat laudatòria, vaig pensar que era jo que no acaba d’entendre el sentit d’aquesta paraula en francès. I, immediatament, vaig anar a un diccionari, en concret, el Larousse.

Continua llegint

Publicat dins de Lexicografia | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari