“Ser” i “estar”

Últimament sento frases que em fan mal a les orelles, i al cervell… algunes m’entren com dards enverinats i van directes a la neurona del verb “ser”, que, la pobra, cada vegada és més petita. Per tant, avui dedico el post als usos dels verbs ser i estar en català, i posaré especial èmfasi en els casos en què és diferent de l’ús castellà.

dubte

Sens dubte per causa de la influència del castellà en el català, hi ha un ús del verb ser que s’està perdent en favor del verb estar.  Crec que una bona cosa és, pels que ja tenim una certa edat, recordar el que va dir el president Tarradellas quan va arribar. La seva frase va ser “ja soc aquí” (i no pas “*ja estic aquí“). Amb això al cap, posem-nos a revisar el nostre sistema per a aquests dos verbs.

Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Escriptura, Lingüística | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Jo soc aquell que va matar Franco

(Primer post sobre les lectures que faig; espero que no serà l’últim.)

Malfia’t de la història. Somia-la i refés-la.

Amb aquesta frase com a punt de partida… s’entén tot. A Jo soc aquell que va matar Franco Joan-Lluís Lluís crea un univers paral·lel al nostre, en el qual Agustí Vilamat, un antiheroi, borni, que treballa de corrector, refà la història. I de quina manera!!

Continua llegint

Publicat dins de Escriptura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Una de barbarismes…

Aquest post, i d’altres que vindran, es proposa recollir alguns barbarismes, diguem-ne habituals, del català.

La majoria de barbarismes que trobem en català venen del castellà; de fet, tendim a interpretar “barbarisme” com a sinònim de “castellanisme” i no… segons el Diccionari de l’IEC un barbarisme és una ‘forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia’. No obstant això, els que aquí comentaré sí que són barbarismes d’influència castellana.

NOTA: faig precedir d’un asterisc els barbarismes.

Continua llegint

Publicat dins de Barbarismes, Lingüística | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

“Truculent”? En francès potser sí…

La paraula “truculència” i la seva família lèxica poden causar estralls a la frontera nord del país… M’explico.

Fa poc vaig llegir una crítica (artística, deixem-ho aquí) en francès. Per parlar de l’autor de l’obra en qüestió es feia servir el mot “truculent”; i em va sobtar, perquè a mi aquesta paraula no m’evoca res de bo. Com que la vaig trobar a la crònica d’un diari, i aquesta crònica era més aviat laudatòria, vaig pensar que era jo que no acaba d’entendre el sentit d’aquesta paraula en francès. I, immediatament, vaig anar a un diccionari, en concret, el Larousse.

Continua llegint

Publicat dins de Lexicografia | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Corrección de textos (III)

En dos entradas anteriores (Corrección de textos (I) y Corrección de textos (II)) hablé de en qué consiste corregir un texto y cuál es el perfil académico y profesional deseado para el corrector, por una parte; y, por otra, de los tres tipos de corrección (lingüística, estilística y ortotipográfica). La tercera entrada sobre la corrección de textos la dedicaré a los tipos de corrección editorial y a quién es el mejor candidato para realizarla.

Las editoriales se dedican a la publicación de textos, por lo tanto, los textos son la base de su producto, y los procesos de control de calidad se centran en estos textos. En este proceso se pueden llevar a cabo siete correcciones:

  1. de contenido
  2. de traducción
  3. de estilo
  4. de primeras pruebas
  5. de segundas pruebas
  6. de ferros
  7. de color

Vamos a describirlas.

Continua llegint

Publicat dins de Escriptura, Lingüística | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Enseñanza de LE: enfoques metodológicos

Dedicaré algunas entradas del blog a la enseñanza de lenguas extranjeras. En esta primera entrada haré un repaso (no exhaustivo) por diversos métodos de enseñanza, los que yo he “sufrido”, y creo que la mayoría os reconoceréis también en ellos.

Continua llegint

Publicat dins de Ensenyament, Lingüística | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Gallofegeu gaire, vosaltres?

Jo sóc d’aquelles persones que davant d’una consulta al diccionari, ja sigui en paper o en línia, no es pot estar de “tafanejar” altres entrades. Si faig servir els diccionaris en paper (sí, encara ho faig; de fet, ho faig sempre que puc… fetitxisme???) faig un cop d’ull a altres entrades, la primera o l’última de la pàgina; les entrades veïnes de la paraula que he anat a buscar… I si és en línia, tinc la mania de fer doble clic sobre altres paraules de les definicions, per veure on em porten… En aquest sentit, no “gallofejo” jo… gens ni mica! On vull anar a parar amb tot això? Quina relació hi ha entre això i el títol d’aquesta entrada? Paciència… haureu de seguir llegint.

Continua llegint

Publicat dins de Lexicografia, Lingüística | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari